Vintè dia

Estic més serena. Avui he parlat amb els que són a Roma. M'hagués agradat anar-hi... però hi seré d'una altra manera. Demà anirem a Montserrat a posar un ciri pel Ferran. És la meva manera d'acompanyar-lo en aquesta nova etapa. Ja fa temps que vaig entendre que si l'opció que havia triat, el feia feliç...doncs a mi ja em semblava bé. Ell dirà que no tria...però jo aquí discrepo, sempre triem. Triem acceptar, triem renunciar, triem no fer res,... encara que la vida ens ho posi davant! En fi, que des del xacra de la terra que representa el cor, des de Montserrat, pensarem molt en tota la família i encara que demà no estarem tots junts físicament, si que ho estarem espiritualment!