Vint-i-tresè dia

Avui he anat a treballar i m'ha costat més. Estava menys pacient, he hagut de substituir una mestra que té un grup mogut i, justament la feina que fèiem no ho era gaire de moguda...  He deixat el Berenguer amb en Pere i la Montse perquè la Laura  tenia examen de conduir, que per cert, ha aprovat! Era el primer cop que es quedaven el Berenguer i ha anat molt bé...tot i que hi havia "nervis" per les dues parts;)
A la tarda he trucat a casa els pares per parlar amb el pare per saber com havia anat el viatge i m'ha sortit el contestador amb la veu de la mare. M'ha agafat la plorera. M'he adonat que demanar als meus tiets que facin de cangur forma part de les noves pràctiques. Vol dir que tu, mare, ja no hi ets. Que tu, àvia Pili, ja no tornaràs a cuidar d'en Berenguer...i em fot, em costa, em sap greu! I sort que tinc unes tietes fantàstiques, que sé que  puc comptar amb elles pel que calgui. Però estem amb el de sempre, la seva presència és la teva absència. I així anar fent... Gràcies Pere i Montse, i de retruc Imma!