Dotzè dia

Ara no fa gaire he arribat de Barcelona. Avui fèiem una missa per la mare a Montalegre. D'entrada no em venia gaire de gust. Ja fa temps que no tinc relació amb l'Església i encara menys amb l'Opus Dei (a part de la resta de la família que en forma part, clar). Però la mare era de l'Opus. Si, ho era. I per tant també era lògica aquesta missa en aquesta església i no en una altra. La missa l'ha dita Mn. Ignasi, que també era present al funeral de mare a Manresa. I la veritat és que m'ha agradat molt el sermó. Hi he trobat més la mare, més la família, més la persona en totes les seves vessants, que no pas en el funeral. Ha parlat de la famosa entrada al seu bloc del dibuix de l'Ada, M'ha fet sentir-te més present. Al final, a fora, l'he felicitat per les seves paraules.
Hi havia tants companys teus, mare. Tanta gent que t'estima! Els del COU (la Fina, la Roser Latorra, el Phippher, el Pep), els del Milà i Fontanals (el Toni, la Mercè,...), els directors de Santa Anna  (ara és el Jordi Cortès!) i Vedruna (l'Elisabet i la Montserrat), família (Ramons, Imma, Montse), companys del pare de l'escoltisme, amigues de la Maria Alba, els Estrada de Calders, la Roser Serra, la Maria, la Victòria i el seu marit, la MariJe, l'Estela i la Mila, l'Enriqueta, la sra Gassiot, els dels camins de Pallarols, la Maria Antònia no s'ha pogut escapar però hi era, amics nostres... molts no sabien que estaves malalta i estaven sorpresos i tristos. La majoria coincidia a dir que sentien la teva pèrdua. Avui he sabut que no anaves escampant la teva malaltia als teus companys, que te la guardaves per tu,... potser no volies molestar, o potser no volies que et miressin diferent. Alguns s'han quedat amb ganes d'acomiadar-se. Ha estat un regal poder compartir aquestes estonetes amb tots ells parlant de tu.