Desè dia

De la mort de la mare han nascut uns quants blocs i diaris. I és que si alguna cosa té el dol és la necessitat de compartir amb l'altre gent el teu dolor. Llegint alguns d'aquests blocs recordem la mare i anem guarint la ferida que encara tenim oberta. La mare era molt de compartir, el temps, l'amor, el que tenia, els coneixements...amb la família, els amics, els coneguts,...Li agradava aglutinar a la gent. Ser colla i, com ja era tradició a Cal Torra en la generació anterior, parlar, discutir, debatre. Ara, mitjançant les xarxes socials, Internet i totes les seves possibilitats, podem dir que estem fent un dol 2.0, o un dol virtual, com vulgueu! I m'agrada perquè no deixa de fer-nos lectors i escriptors en certa manera i, per tant, segur que la mare com a "profe" de llengua  està doblement contenta!