Tretzè dia

Avui ha estat quasi un dia normal. En Berenguer està refredat, amb mocs i tos, i, com que hem dormit malament, ens hem llevat tard. Ha volgut molts braços i molta mama. Com l'entenc ara quan plora perquè vol la mama! A vegades ploraria amb ell i li diria, jo també la vull. Però no, avui he fet de mare. I no t'he trobat especialment a faltar. Només quan he penjat de parlar amb el pare, que m'ha faltat aquell: "passa'm la mare, un moment". I aleshores si que t'he enyorat, res, un moment i prou, però t'he enyorat.