10 mesos

Que estrany. Ja han passat 10 mesos de la teva mort i veig que ja ens anem acostant a l'any. La primera cosa que em passa pel cap és que el temps realment va moooolt ràpid! La segona, totes les coses que m'hagués agradat compartir físicament amb tu i que no han pogut ser: el Nadal, el Cap d'Any, l'aniversari d'en Berenguer, el meu, el viatge a Roma, aquella il·lusió per un nou projecte, aquells nervis, aquell malestar, aquella alegria...molts moments, petits i grans...Però a partir d'ara serà així. I ho dic sense tristesa, amb serenitat, perquè tinc la sensació que a partir d'ara seràs la primera en saber-ho tot, perquè tinc línia directe i preferent. Perquè et sento dins, perquè per fi sento tot l'AMOR que em vas donar i no les mancances. I estic agraïda de poder gaudir de la vida que em quedi per viure, sentint-me acompanyada per tu i per les persones que estimo. Gràcies!

Ara sí,... Presència

Hi ets. Et noto. M'ha costat sentir-te així. Potser fins i tot quan encara hi eres em costava i ara, per fi, després de molta feina feta, puc saber que ets amb mi i que ja no em deixaràs mai. El que no vaig sentir en vida teva, ho sento ara. Sí, potser és tard, potser no t'ho puc dir,...però no em cal, sé que ho saps. Que ara estem connectades eternament. I això em permet connectar-me sense por amb els altres. Amb les persones que estimo....i creu-me canvia molt. Avui he pensat molt en tu i el pare perquè fa 45 anys que us veu casar i és el primer cop que ho celebreu "separats". Perquè sé que avui tu també hi eres, però t'hem trobat a faltar igualment!