10 mesos

Que estrany. Ja han passat 10 mesos de la teva mort i veig que ja ens anem acostant a l'any. La primera cosa que em passa pel cap és que el temps realment va moooolt ràpid! La segona, totes les coses que m'hagués agradat compartir físicament amb tu i que no han pogut ser: el Nadal, el Cap d'Any, l'aniversari d'en Berenguer, el meu, el viatge a Roma, aquella il·lusió per un nou projecte, aquells nervis, aquell malestar, aquella alegria...molts moments, petits i grans...Però a partir d'ara serà així. I ho dic sense tristesa, amb serenitat, perquè tinc la sensació que a partir d'ara seràs la primera en saber-ho tot, perquè tinc línia directe i preferent. Perquè et sento dins, perquè per fi sento tot l'AMOR que em vas donar i no les mancances. I estic agraïda de poder gaudir de la vida que em quedi per viure, sentint-me acompanyada per tu i per les persones que estimo. Gràcies!