Avui ha estat un dia tranquil. No he sentit tant el buit. Hem estat amb en Berenguer tot el dia junts, que feia molts dies que no ho fèiem. Hem dibuixat, hem cantat, hem passejat pel bosc (amb rovelló inclòs)...i és que la vida continua. Sobretot si hi ha un infant de 19 mesos!
He pensat en tu aquesta tarda quan estava acompanyant a una amiga que també està de dol. Rondinava perquè esperava una trucada que no arribava quan...ring, ring (bé, era una altra música...) ha trucat la persona en qüestió. I he pensat: Mira, la mare ja hi ha posat cullerada!
L'altre moment que he pensat en tu ha estat quan uns amics nostres ens han dit que estan esperant una criatura! Me n'alegro molt per ells! I és que uns arriben i els altres marxeu! I així ho anirem fent fins que ja tinguem tota la feina feta.
1 comentari:
És curiós que en els moments que esteu passant, que estem passant, moltes vegades no sabem què dir ni què fer per ajudar a qui ho necessita, i en canvi els nens de l´edat del Berenguer o el Julià, són d´una gran ajuda només contemplant-los. Avui la mare ha passat la tarda amb el Julià i estic segur que ha sigut d´una gran ajuda. Una abraçada, Lali
Publica un comentari a l'entrada