Felicitats Abidal!

Avui s'han acabat per fi els 4 Barça -Madrid. No és que no m'agradi el futbol, sinó que són tan pesats amb tot el     xou que envolta els partits, que ja tenia ganes que s'acabessin. El Barça ja és a la final de Wembley. Felicitats a tots els culés! Però de fet no vull parlar de futbol, sinó de l'Éric Abidal. El dia 13 de març va ser el darrer partit que va jugar fins avui. Poc després li diagnosticaven un tumor al fetge. El van operar d'urgència i avui ja ha pogut jugar un altre cop. Quan ha sortit al camp m'he emocionat. No he pogut evitar pensar en la mare i l'Andreu. Ells no van poder superar el càncer però en canvi, l'Abidal sí. Me n'he alegrat per ell i la seva família. I ves per on he pensat en la de persones que pot haver tocat aquest gest del Guardiola, fent sortir el jugador francès, ja sigui perquè han superat la malaltia o perquè justament no l'han poguda superar. Però la vida és així. I la mort també.