-Va, pugem, que estic cansada. I tu, estàs cansat?
- No, jo estic content!
En aquest moment vaig ser feliç. Vaig saber que malgrat haver tingut un dia dur, ahir vaig trobar molt a faltar a la mare, me n'havia sortit. Havia aconseguit que en Berenguer tingués un aniversari normal, feliç, al marge del meu patiment. Ser mare també és això. Saber separar el que és teu del que és el teu fill, malgrat les nostres mancances, malgrat les nostres dificultats. Potser des de fora sembla fàcil, o potser, fins i tot, evident. Però quan perds la mare en un moment en que encara estàs criant un fill petit, per mi no ho és. Hi ha moments que la meva tristesa inunda qualsevol racó de la meva ànima i em voldria fondre. Aleshores és quan aquesta persona petita et fa sortir del teu dolor i et torna a la llum, a l'alegria, al present. Que sigui així per molts anys més!
2 comentaris:
Lali: no tens la mare al costat físicament però pensa sempre que està amb tu i que et dona forces per afrontar qualsevol cosa. Sembla molt fàcil dit així, però ja sé que és difícil.
Pel que necessitis, estic al teu costat sempre, ja ho saps.
Un petó i una forta abraçada per vosaltres i pel Berenguer.
Hola Lali!! No sabia que tenies un bloc i de veritat, m'ha agradat molt. És ple de sentiment, és una altre manera d'expresar el que tens a dins. Felicitats i segueix escrivint. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada