Content

Ahir vam celebrar l'aniversari amb uns quants nens i nenes amics d'en Berenguer. Van venir a casa a jugar i a berenar. Es tractava d'estar junts un dia tan especial com aquest. De cantar la cançó i de bufar les espelmes del pastís. Va anar molt bé. En Berenguer s'ho va passar bé, va estar obrint regals i fent ulls com taronges cada cop que algú el trucava i li deia: "felicitats, per molts anys!"o li cantaven la cançó per telèfon. Va ser un dia intens que, malgrat la pluja, va sortir rodó. La prova és que quan pujàvem l'escala després d'acomiadar els últims convidats, li vaig dir:

-Va, pugem, que estic cansada. I tu, estàs cansat?

- No, jo estic content!

En aquest moment vaig ser feliç. Vaig saber que malgrat haver tingut un dia dur, ahir vaig trobar molt a faltar a la mare, me n'havia sortit. Havia aconseguit que en Berenguer tingués un aniversari normal, feliç, al marge del meu patiment. Ser mare també és això. Saber separar el que és teu del que és el teu fill, malgrat les nostres mancances, malgrat les nostres dificultats. Potser des de fora sembla fàcil, o potser, fins i tot, evident. Però quan perds la mare en un moment en que encara estàs criant un fill petit, per mi no ho és. Hi ha moments que la meva tristesa inunda qualsevol racó de la meva ànima i em voldria fondre. Aleshores és quan aquesta persona petita et fa sortir del teu dolor i et torna a la llum, a l'alegria, al present. Que sigui així per molts anys més!