Ràbia. Molta ràbia. Hi ha moments que la sento ben ubicada al centre de la meva panxa, a la boca de l'estómac. Jo li dic la "Bèstia". A vegades es desperta i a vegades està adormida, hivernant mentre espera tornar~se a posar en acció. I qualsevol cosa pot despertar a la Bèstia. Un fet petit que recorda situacions viscudes o una bona emprenyada... el resultat és el mateix. Aquella escalfor a la panxa que anuncia el seu desertar.
Com deixar sortir la ràbia sense ferir als altres? És important reconèixer~la, identificar~la i saber~la "controlar". A vegades els adults ens costa acceptar la ràbia dels nostres fills i deixar~los treure tot el que porten a dins sense negociar el nostre amor, amb incondicionalitat, dient~els~hi: Ja me la pots donar ja, la teva ràbia, treu~la que et quedaràs millor.
Jo, tot i que la sento, encara tinc por de treure~la, de mostrar~la, de donar~la a algú que la pugui acollir, sense judici, sense deixar de ser bona nena i , així, alliberar~me'n per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada