Ja torno a ser aquí!

Avui torno a tenir ganes d'escriure, de fet, ja fa dies que em rondava tornar al blog. Avui m'he decidit i ja sóc aquí!
M'ha de venir la regla i estic una mica cansada i moixa. Aquests dies em costa dormir i és un pal. No hi estic acostumada a tenir insomni, però des de la mort de la mare, que em passa de tant en tant. A vegades em costa adormir~me i d'altres, em desperto de matinada i ja no aconsegueixo tornar~me a adormir. El pitjor és estar~te al llit esperant que et vingui la son, però si m'aixeco i m'activo potser encara serà pitjor! Vaja, que avui només penso anar a dormir quan tingui son i si la son no ve, m'aixecaré! 
Potser el fet que dilluns en Berenguer faci 2 anys (que fort!) hi té alguna cosa a veure. Serà especial aquest aniversari. Fins ahir en tenia moltes ganes. Ahir, mentre no podia dormir, me'n vaig adonar que aquest cop l'àvia Pili no hi seria físicament. Només hem pogut gaudir del primer aniversari juntes i recordo haver~li dit al meu company, mentre preparàvem la celebració de l'any passat, que potser seria la primera i la última que fèiem amb la meva mare (feia molt poc que havia començat l'aventura del càncer) viva. Doncs ves per on la vaig encertar. Tampoc no hi serà l'avi Andreu, que fa poc més d'un mes que va morir. L'avi Andreu no va venir l'any passat però crec que aquest any el tindré més present! Per això serà especial. Perquè aquest cop seran dins meu.
Però pel Berenguer, que de tant en tant truca als avis morts per telèfon i al cap d'un minut ja està en una altra història,  la mort té un altre pes. Per sort! I per nosaltres, la vida continua, també per sort.  I dilluns en Berenguer tindrà un pastís amb 2 espelmes i ho celebrarem al parc amb els seus amics i les seves mares, que han compartit aquest temps amb nosaltres. Perquè s'ho mereix, perquè me l'estimo i perquè tinc ganes de celebrar que fa dos anys es va unir a nosaltres una persona meravellosa que m'ha fet renéixer.