Cansament

Avui estic cansada. Estic esgotada. A mitja tarda em pensava que no acabaria el dia en un estat raonable i al final, malgrat l'esgotament, estic més animada. I no em demaneu, què ha canviat. Potser només la meva actitud, potser el ser conscient que estar amb una criatura petita plena d'energia és cansat (a part de moltes altres coses clar). I que consti que ho he triat, de passar el màxim d'estona amb ell, que ho faig perquè vull. Però ara potser torno a tenir necessitat de tenir els meus moments, les meves estones, i m'adono que estic molt sola. Estem molt sols. A nivell de logística familiar, no ho tenim fàcil. També ho hem triat, és veritat. Vam escollir un poble petit per viure~hi. Amb la família lluny del poble, i costa potser demanar als avis, tiets i família vària que es facin càrrec del petit perquè tu puguis fer altres coses. Abans les famílies vivien juntes vàries generacions alhora i això feia més compartida aquesta tasca. Potser hem d'aprendre a demanar més les coses, o potser és que donem la imatge que no necessitem res...i sí que necessitem. I potser més ara, després de la mort de la mare, jo necessito sentir que formo part d'una família, i que la meva família petita forma part d'una família més grossa. Potser només és la necessitat de tenir més present la mare.