Vint-i-cinquè dia

Ahir no vaig escriure. Començo a no tenir-ne ganes, o necessitat de fer-ho cada dia. Avui he fet una migdiada de dues hores, em convenia. En Berenguer es desperta a les 6, quarts de 7 i tenia son. Ara estic ensopida. Em costa estar alegre. No tinc gaires ganes de res en especial. Vaja, que no sóc especialment "la alegria de la huerta", en aquests moments. Dissabte hi ha una missa a Calders. Començo a estar enfadada, frustrada,.. però sense ser capaç d'obrir la caixa de trons. Potser em fa mal enfadar-me amb tu, potser encara no m'ho permeto... però també em fa mal trobar-te a faltar. La diferència és que la ràbia fa de més mal gestionar potser que la tristesa. I encara no fa ni un mes...