Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 d’octubre del 2011

1 any

Avui fa un any que va morir la mare. Durant aquest temps, hi ha hagut dies de tot: de tristesa, de ràbia, de dolor, de desesperança, d'esperança... Avui ha estat un dia estrany. He treballat, he anat a la cerimònia que hem fet en el seu record, he dinat amb el pare i altres familiars i amics. Ara, a la fi del dia, m'adono que no he fet potser el que més m'hagués vingut de gust per recordar-la. M'hagués agradat anar a algun lloc bonic, platja o muntanya, m´és igual, amb el Sergi i el Berenguer. M'hagués agradat anar al cementiri, no perquè trobi més present a la mare, sinó per veure realment què sento...si és que sento res, ja que fa un any que no hi he estat. Després potser m'hagués agradat dinar amb germans i el pare (això si que ho he fet)... i fer un brindis per la mare (que això també ho he fet avui)...
De fet, tampoc no em cal que sigui el dia de l'aniversari de la seva mort per pensar en ella. Avui tanquem el cicle del primer any... ja hem fet la roda, el primer Nadal sense ella, l'aniversari, les vacances,...
És important recordar d'alguna manera simbòlica l'aniversari de la seva mort però tinc la sensació que jo he d'acabar de trobar la meva! Moltes gràcies a tots els qui heu pensat en ella o en nosaltres, especialment en el dia d'avui!

1 comentari:

Victòria Cardona ha dit...

Sempre la recordo i, és més la trobo molt a faltar. Una veu que hi ha amigues com la mare que no es poden oblidar mai. Petons, Lali