Fa uns dies que ho veig tot diferent. Que sento que en mi hi ha quelcom que ha canviat. Que tinc una pau que feia temps que no recordava. Ja tocava! Aquests últims dies, estic contenta. I no per res especial però tinc la sensació de veure el got ple més que el got buit. I gaudeixo del que faig, del que tinc i del que sóc. I sé que hi ha coses que no m'agraden de la meva vida, però ara veig que ja les vaig canviant. Que tot té el seu temps. I que hi ha petits moviment, petits canvis que fan que les coses es moguin. Sé que la mort de la mare hi té a veure, amb tots aquests canvis. Sé que en certa manera, és l'empenta que necessitava per acabar de créixer, de fer-me gran...ja ho sé, pot sonar estrany, oi, quan acabo de fer 38 anys? Però en certa manera és veritat. És la sensació que tinc...ja ho he dit, que tot necessita el seu temps i jo sóc mooooooolt lenta ;)
Sé que la balança es tornarà a girar, que sóc cíclica, però tinc la sensació i, espero no equivocar-me, que ara serà diferent. Ja ho anirem veient!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada